In a joint manifesto published this morning, seven organisations representing more than 900 European universities and research institutes back the European Parliament's call for at least €200bn for the European Union’s next research and innovation funding programme, also known as FP10, due to run from 2028 to 2034. 

It is the first time the seven organisations, which represent millions of students and hundreds of thousands of researchers across Europe, have pronounced themselves on the future funding of FP10. 

The European Commission has proposed a budget of €175bn, which the manifesto calls the “bare minimum”. While the figure is nominally a substantial rise compared to the current programme’s budget of 93.5bn (Horizon Europe, 2021 to 2027), much of the increase disappears when accounting for inflation and rising research costs. The seven organisations call for the Member States to close the €25bn gap between the two positions already on the table in Brussels. 

"For Europe to remain a global leader, a competitive economic power and a sovereign actor, it needs strong science and innovation. And science and innovation can only carry the weight of Europe’s future if ambition is matched by investment, that is to say, at least €200 billion. Public funding must also be boldest where private capital is least likely to step in, supporting the early, high-risk stages where tomorrow’s breakthroughs begin,” says Marta Agostinho, Executive Director of EU-LIFE. 

“Europe is only now waking up to its technological dependencies, but we have not yet woken up to the deeper problem: technological dependence begins with dependence on other knowledge economies. If we want to create tomorrow’s technologies rather than simply adopt them, Europe must scale up its capacity to generate new knowledge and new ideas. That requires excellence, scientific freedom and collaboration at European scale, exactly what the Framework Programme makes possible,” adds Mónica Bettencourt-Dias, director of the Centre for Genomic Regulation in Barcelona and previous Chair of EU-LIFE. 

The manifesto sets out four further demands.  

First, a budget that is protected and predictable across the seven years of implementation, with at least 12% of the total committed each year and new priorities funded from new money rather than raided from research. 

Second, investment should stay balanced across the research continuum, with special protection for early-stage, high-risk work that private capital does not traditionally fund. Deployment, market uptake, and scale-up, should be left to other instruments, notably the European Competitiveness Fund. 

Third, a political agreement must be reached in time for the programme to start on schedule in January 2028, avoiding the funding gaps that would disrupt research and innovation activities and collaborations. 

Finally, the manifesto calls for European money to be matched at home. An ambitious budget for Europe’s next research programme must also be accompanied by swift progress towards each member state investing in solid national research ecosystems. The manifesto calls for at least 3% of GDP on research and development, including a public effort of 1.25% of EU GDP, met by every member state by 2030. 

According to a February 2026 report by the CDTI, Spain is the third-largest recipient of Horizon Europe funding in the EU after Germany and France. Spain also leads Europe in coordinating collaborative research, development, and innovation projects, ranking first in Horizon Europe. 

Catalonia is also a big beneficiary. According to AGAUR in June 2026, Catalonia's research system secured 243 European Research Council grants worth €307 million in the first five years of Horizon Europe (2021–2025), taking 3.3% of ERC funds awarded across the EU with 1.8% of its population. And over the programme's first three years, Catalonia ranked third among EU regions for Horizon Europe funding won, behind only Île-de-France and Upper Bavaria. 

However, Spain spent around 1.5% of its annual GDP on R&D in 2024. Though the state’s R&D spending has grown in recent years, it is far from the EU average of 2.24% and just half the target of 3%. 

“We have built a world-class research system that competes with anywhere in the world, and it wins European funding well above its weight. That is a real achievement. Scientists have done their part and now we need the instruments, financial support and development of laws which result in economic growth and jobs,” says Luis Serrano, ex-director of the CRG and one of the co-founders of EU-LIFE. 

The manifesto is published on the morning of a joint event in Brussels, "Investing in What Makes Europe Strong: Research and Innovation in the Next EU Budget", bringing together policymakers and research leaders including Maria Leptin, President of the European Research Council, Lina Gálvez MEP, and Rianne Letschert, Minister of Education, Culture and Science of the Netherlands. 

The manifesto is signed by EU-LIFE, an alliance of 16 research institutes co-founded by the Centre for Genomic Regulation (CRG) and headquartered in Barcelona, CESAER, the Coimbra Group, the European University Association, The Guild of European Research-Intensive Universities, LERU and YERUN. 

Members of these organisations range from University of Oxford in the UK to ETH Zurich in Switzerland, the Sorbonne in France, Heidelberg University in Germany, the University of Bologna in Italiy and Karolinska Institutet in Sweden. In Spain, it includes the CRG, University of Barcelona and Pompeu Fabra University. It also includes CRUE, which represents most of the Spanish public university system. 
 

La ciencia europea reclama 200.000 millones de euros a Bruselas y un 3% del PIB en I+D a los Estados de la UE 

En un manifiesto conjunto publicado esta mañana, siete organizaciones que representan a más de 900 universidades y centros de investigación europeos respaldan la petición del Parlamento Europeo de destinar al menos 200.000 millones de euros al próximo programa de investigación e innovación de la Unión Europea, conocido como FP10, que se desarrollará entre 2028 y 2034. 

Es la primera vez que estas siete organizaciones, que representan a millones de estudiantes y a cientos de miles de investigadores de toda Europa, se pronuncian sobre la futura financiación del FP10. 

La Comisión Europea ha propuesto un presupuesto de 175.000 millones de euros, cifra que el manifiesto califica de "mínimo indispensable". Aunque nominalmente supone un aumento considerable respecto al presupuesto del programa actual —93.500 millones de euros (Horizonte Europa, 2021 a 2027)—, buena parte de ese incremento se desvanece al tener en cuenta la inflación y el encarecimiento de la investigación. Las siete organizaciones piden a los Estados miembros que cierren la brecha de 25.000 millones de euros que separa las dos posturas ya sobre la mesa en Bruselas. 

"Para seguir siendo líder mundial, una potencia económica competitiva y un actor soberano, Europa necesita una ciencia y una innovación fuertes. Y la ciencia y la innovación solo podrán sostener el peso del futuro de Europa si la ambición se acompaña de inversión, es decir, de al menos 200.000 millones de euros. La financiación pública debe ser además más audaz allí donde es menos probable que intervenga el capital privado, apoyando las etapas tempranas y de alto riesgo en las que germinan los avances del mañana", afirma Marta Agostinho, directora ejecutiva de EU-LIFE. 

"Europa se está despertando ahora a sus dependencias tecnológicas, pero todavía no ha despertado al problema de fondo: la dependencia tecnológica empieza con la dependencia de otras economías del conocimiento. Si queremos crear las tecnologías del mañana en lugar de limitarnos a adoptarlas, Europa debe ampliar su capacidad de generar conocimiento e ideas nuevas. Eso exige excelencia, libertad científica y colaboración a escala europea, precisamente lo que hace posible el Programa Marco", añade Mónica Bettencourt-Dias, directora del Centro de Regulación Genómica de Barcelona y expresidenta de EU-LIFE. 

El manifiesto plantea cuatro exigencias más. 

En primer lugar, un presupuesto protegido y previsible a lo largo de los siete años de ejecución, con al menos un 12% del total comprometido cada año y con las nuevas prioridades financiadas con dinero nuevo, en lugar de detraerlo de la investigación. 

En segundo lugar, que la inversión se mantenga equilibrada a lo largo de todo el continuo de la investigación, con una protección especial para el trabajo en fases tempranas y de alto riesgo que el capital privado no suele financiar. El despliegue, la penetración en el mercado y el escalado deberían quedar en manos de otros instrumentos, en particular el Fondo Europeo de Competitividad. 

En tercer lugar, alcanzar un acuerdo político a tiempo para que el programa arranque según lo previsto en enero de 2028, evitando los vacíos de financiación que perturbarían las actividades y las colaboraciones de investigación e innovación. 

Por último, el manifiesto reclama que el dinero europeo se acompañe de un esfuerzo equivalente en cada país. Un presupuesto ambicioso para el próximo programa de investigación de Europa debe ir acompañado de avances rápidos hacia la inversión de cada Estado miembro en sistemas nacionales de investigación sólidos. El manifiesto pide destinar al menos un 3% del PIB a investigación y desarrollo —incluido un esfuerzo público del 1,25% del PIB de la UE— y que todos los Estados miembros lo cumplan antes de 2030. 

Según un informe del CDTI de febrero de 2026, España es el tercer mayor receptor de fondos de Horizonte Europa en la UE, por detrás de Alemania y Francia. España encabeza además la coordinación de proyectos colaborativos de investigación, desarrollo e innovación, y ocupa el primer puesto en Horizonte Europa. 

Cataluña también es una gran beneficiaria. Según AGAUR, en junio de 2026, el sistema de investigación catalán obtuvo 243 ayudas del Consejo Europeo de Investigación (ERC) por valor de 307 millones de euros en los cinco primeros años de Horizonte Europa (2021-2025), lo que supone un 3,3% de los fondos del ERC concedidos en el conjunto de la UE con un 1,8% de su población. Y en los tres primeros años del programa, Cataluña fue la tercera región de la UE por financiación captada de Horizonte Europa, solo por detrás de Île-de-France y la Alta Baviera. 

Sin embargo, España destinó alrededor del 1,5% de su PIB anual a I+D en 2024. Aunque el gasto estatal en I+D ha crecido en los últimos años, está lejos de la media de la UE (2,24%) y se queda a mitad del objetivo del 3%. 

"Hemos construido un sistema de investigación de primer nivel mundial, que compite con cualquiera y que capta financiación europea muy por encima de su peso. Es un logro real. Los científicos han cumplido con su parte; ahora necesitamos los instrumentos, el apoyo financiero y el desarrollo legislativo que se traduzcan en crecimiento económico y empleo", afirma Luis Serrano, exdirector del CRG y uno de los cofundadores de EU-LIFE. 

El manifiesto se publica la mañana de un acto conjunto en Bruselas, "Invertir en lo que hace fuerte a Europa: investigación e innovación en el próximo presupuesto de la UE", que reúne a responsables políticos y líderes de la investigación, entre ellos Maria Leptin, presidenta del Consejo Europeo de Investigación; la eurodiputada Lina Gálvez, y Rianne Letschert, ministra de Educación, Cultura y Ciencia de los Países Bajos. 

El manifiesto está firmado por EU-LIFE —alianza de 16 institutos de investigación europeos cofundada por el Centro de Regulación Genómica (CRG) y con sede en Barcelona—, CESAER, el Grupo de Coimbra, la Asociación Europea de Universidades (EUA), The Guild of European Research-Intensive Universities, LERU y YERUN. 

Los miembros de estas organizaciones van desde la Universidad de Oxford, en el Reino Unido, hasta la ETH de Zúrich, en Suiza, la Sorbona en Francia, Heidelberg en Alemania, la Universidad de Bolonia en Italia y el Instituto Karolinska en Suecia. En España, incluye al CRG, la Universidad de Barcelona y la Universidad Pompeu Fabra. También incluye a la CRUE, que representa a la mayor parte del sistema universitario público español.

La ciència europea exigeix 200.000 milions d'euros a Brussel·les i el 3% del PIB en R+D als estats de la UE 

En un manifest conjunt publicat aquest matí, set organitzacions que representen més de 900 universitats i centres de recerca europeus donen suport a la crida del Parlament Europeu per destinar almenys 200.000 milions d'euros per al proper programa de recerca i innovació de la Unió Europea, conegut com a FP10, que es desenvoluparà del 2028 al 2034. 

És la primera vegada que aquestes set organitzacions, que representen milions d'estudiants i centenars de milers d'investigadors d'arreu d'Europa, parlen sobre el futur finançament de l’FP10. 

La Comissió Europea ha proposat un pressupost de 175.000 milions d'euros, una xifra que el manifest descriu com un «mínim indispensable». Tot i que nominalment representa un augment considerable en comparació amb el pressupost actual del programa – 93.500 milions d'euros (Horizon Europe, 2021 a 2027) – gran part d'aquest augment s'esvaeix quan es tenen en compte la inflació i l'augment dels costos de recerca. Les set organitzacions demanen als estats membres que tanquin la bretxa de 25.000 milions d'euros que separa les dues posicions ja sobre la taula a Brussel·les. 

"Per continuar essent un líder mundial, una potència econòmica competitiva i un actor sobirà, Europa necessita una ciència i innovació sòlides. I la ciència i la innovació només poden sostenir el pes del futur d'Europa si l'ambició va acompanyada d'inversió, és a dir, almenys 200.000 milions d'euros. El finançament públic també ha de ser més atrevit on el capital privat sigui menys probable que intervingui, donant suport a les etapes primerenques i d'alt risc on germinen els avenços del demà", diu la Marta Agostinho, directora executiva d'EU-LIFE. 

"Europa ara s'està despertant a les seves dependències tecnològiques, però encara no s'ha despertat al problema de fons: la dependència tecnològica comença amb la dependència d'altres economies del coneixement. Si volem crear les tecnologies del demà en lloc de simplement adoptar-les, Europa ha d'ampliar la seva capacitat per generar nous coneixements i idees. Això requereix excel·lència, llibertat científica i col·laboració a nivell europeu, que és precisament el que fa possible el Programa Marc", afegeix la Mónica Bettencourt-Dias, directora del Centre de Regulació Genòmica a Barcelona i expresidenta d'EU-LIFE. 

El manifest fa quatre demandes més. 

En primer lloc, un pressupost protegit i previsible durant els set anys d'implementació, amb almenys el 12% del total compromès cada any i amb noves prioritats finançades amb nous fons, en lloc de treure'ls de la recerca. 

En segon lloc, la inversió hauria de mantenir-se equilibrada al llarg del continu de la recerca, amb una protecció especial per a treballs en fases primerenques i d'alt risc que el capital privat normalment no sol finançar. El desplegament, la penetració al mercat i l'escalabilitat s'haurien de deixar a d’altres instruments, en particular al Fons Europeu de Competitivitat. 

Tercer, arribar a un acord polític a temps perquè el programa comenci segons el previst al gener de 2028, evitant buits de finançament que puguin interrompre les activitats i col·laboracions de recerca i innovació. 

Finalment, el manifest demana que els diners europeus vagin acompanyats d'un esforç equivalent a cada país. Un pressupost ambiciós per al proper programa de recerca d'Europa ha d'anar acompanyat d'un avanç ràpid cap a la inversió de cada Estat membre en sistemes nacionals de recerca sòlids. El manifest demana que almenys el 3% del PIB s'assigni a la recerca i el desenvolupament – incloent-hi un esforç públic de l'1,25% del PIB de la UE – i que tots els Estats membres compleixin abans de 2030. 

Segons un informe del CDTI de febrer de 2026, Espanya és el tercer receptor més gran de fons Horizon Europe a la UE, darrere d'Alemanya i França. Espanya també lidera la coordinació de projectes col·laboratius de recerca, desenvolupament i innovació, i ocupa el primer lloc a Horizon Europe. 

Catalunya també n'és una de les principals beneficiàries. Segons l’AGAUR, al juny de 2026, el sistema de recerca català va obtenir 243 subvencions del Consell Europeu de la Recerca (ERC) per valor de 307 milions d'euros en els primers cinc anys d'Horizon Europe (2021-2025), que representen el 3,3% dels fons de l’ERC concedits a la UE en conjunt, amb un 1,8% de la seva població. I en els tres primers anys del programa, Catalunya va ser la tercera regió de la UE en termes de finançament recaptat d'Horizon Europe, només darrere d'Île-de-France i Alta Baviera. 

Tanmateix, Espanya va destinar aproximadament l'1,5% del seu PIB anual a la R+D el 2024. Tot i que la despesa pública en R+D ha crescut en els darrers anys, està lluny de la mitjana de la UE (2,24%) i és a meitat de l'objectiu del 3%. 

"Hem construït un sistema de recerca de classe mundial, que competeix amb qualsevol altre i que atrau finançament europeu molt per sobre del seu pes. És un veritable assoliment. Els científics han fet la seva part; ara necessitem els instruments, el suport financer i el desenvolupament legislatiu que es tradueixin en creixement econòmic i ocupació", diu Luis Serrano, exdirector del CRG i un dels cofundadors d'EU-LIFE. 

El manifest es publica el matí d'un esdeveniment conjunt a Brussel·les, "Invertir en allò que fa Europa forta: recerca i innovació en el proper pressupost de la UE", que reuneix responsables polítics i líders de recerca, incloent-hi Maria Leptin, presidenta del Consell Europeu de Recerca; la eurodiputada Lina Gálvez i Rianne Letschert, ministra d'Educació, Cultura i Ciència dels Països Baixos. 

El manifest està signat per EU-LIFE –una aliança de 16 instituts  europeus de recerca  cofundats pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i amb seu a Barcelona–, CESAER, el Grup de Coimbra, l'Associació Europea d'Universitats (EUA), The Guild of European Research-Intensive Universities, LERU i YERUN. 

Els membres d'aquestes organitzacions van des de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, fins a l'ETH Zurich, a Suïssa, la Sorbona, a França, Heidelberg, a Alemanya, la Universitat de Bolonya, a Itàlia, i l'Institut Karolinska, a Suècia. A Espanya, inclou el CRG, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. També inclou la CRUE, que representa la major part del sistema universitari públic espanyol.