You are here

    • You are here:
    • Home > A new tool that makes it possible to adapt treatment for patients with cardiogenic shock has been developed

A new tool that makes it possible to adapt treatment for patients with cardiogenic shock has been developed

NEWS

17
Jun
Mon, 17/06/2019 - 13:14

A new tool that makes it possible to adapt treatment for patients with cardiogenic shock has been developed

Cardiogenic shock is a possible complication of serious heart attack involving an associated mortality rate of approximately 50% of all cases

EN ESPAÑOL - EN CATALÀ

  • Cardiogenic shock is a possible complication of serious heart attack involving an associated mortality rate of approximately 50% of all cases
  • The combination of this new tool with existing methods renders precise and patient-specific decision-making possible
  • The research is being led by Dr. Antoni Bayés at Germans Trias and the Proteomics Unit of the CRG and UPF, under Dr. Eduard Sabidó

A joint research effort by the Hospital and the Instituto de Investigación Germans Trias i Pujol (IGTP) is characterising and studying a new cohort of cardiogenic shock patients to predict the risk of having this heart attack-derived complication which, while infrequent, sometimes presents a fatal outcome. It is the first molecular study for risk prediction described for this disease and is based on a proteomic meta-analysis that has made it possible to discover biomarkers and validate their use in decision-making. The new method, combined with existing techniques, will help to implement more precise treatments. Moreover, the know-how has been patented and work is under way to transfer it to the immunological techniques widely used in clinical diagnosis, such as ELISA.

The objective of the study was to obtain a reliable method to predict which post-heart attack cardiogenic shock patients have a greater risk of not surviving. Cardiogenic shock is a possible complication of severe infarction in which the heart is suddenly unable to maintain the required blood flow. It does not occur in all heart attack cases, although it is fatal if it goes undetected and is not treated promptly. In this case, the discovery of four proteins that can be used as biomarkers is a new tool which, in conjunction with existing ones, makes it possible to pre-empt this complication more precisely.

The group led by Dr. Antoni Bayés-Genís at the Hospital e Instituto de Investigación Germans Trias i Pujol (CIBER Cardiovascular investigators) and Dr. Eduard Sabidó of the Proteomics Unit (a node of the ICTS OmicsTech and a member of the ProteoRed-ISCIII network) of the Centre for Genomic Regulation (CRG) and the Pompeu Fabra University (UPF), has identified 4 proteins (from more than 2600 analysed) that identify patients with cardiogenic shock and a poor vital prognosis. The work has been published in the European Heart Journal, the leading publication in the cardiovascular field.

“The article demonstrates the complex work of sample collection we conducted for the Barcelona Discovery cohort, following strict and standard criteria that enabled us to use them to perform an in vitro trial in liquid biopsies to prevent death in patients with cardiogenic shock”, Dr. Bayés explains. “This type of complication, if detected in time, can be treated specifically in order to restore blood flow. The know-how provided by this new tool will help us to decide the best treatment option on a by-case basis”, he continues.

The title of the trial is CS4P, and it is comprised of these 4 proteins, which were discovered with the help of mass spectrometry. “We used a combination of liquid chromatography and mass spectrometry to quantify the proteins present in the cohort samples. It is the first risk-prediction molecular study described for this disease, and the trial has been transferred to ELISA and validated in a European reference cohort”, Sabidó adds.

For the first time ever, an integrated quantitative approach combined with proteomics has been used to discover biomarkers and to be validated as a risk assessment tool in patients with this condition, and in which the level of the four proteins involved was compared to two current evaluation methods. “We have discovered that the new method complements existing ones, making them much more reliable," Bayés concludes.

The proteomics aspect of the work also furnished valuable information about the mechanisms that trigger cardiogenic shock, as well as the failure of other organs in critical patients. In other words, they could be valid biomarkers for other types of failure. There are a many great possibilities for extending the use of protein biomarkers in serious patients by means of similar techniques.

One of the next steps will be to fine-tune the ELISA assays for clinical use. A patent application has also been submitted for the use of the CS4P cardiovascular shock risk stratification model for the IGTP, the CRG and the UPF.

For more information and interviews, please, contact:  Gloria  Lligadas, Head of Communications & PR, Centre for Genomic Regulation (CRG) – gloria.lligadas@crg.eu – Tel. +34 933160153 – Mobile +34608550788  

Reference: Ferran Rueda Eva Borràs Cosme García-García Oriol Iborra-Egea Elena Revuelta-LópezVeli-Pekka Harjola Germán Cediel Johan Lassus Tuukka TarvasmäkiAlexandre Mebazaa ... Protein-based cardiogenic shock patient classifier. European Heart Journal, ehz294, https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehz294. Published: 17 June 2019 

Funding acknowledgements: The CRG/UPF Proteomics Unit is part of the Spanish Infrastructure for Omics Technologies (ICTS OmicsTech) and it is a member of the ProteoRed PRB3 consortium which is supported by grant PT17/0019 of the PE I+D+i 2013-2016 from the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) and ERDF. We acknowledge support from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, “Centro de Excelencia Severo Ochoa 2013-2017”, SEV-2012-0208, and “Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya” (2017SGR595). 


EN ESPAÑOL

Desarrollan una nueva herramienta que permite adecuar el tratamiento para los pacientes con choque cardiogénico

  • El choque cardiogénico es una posible complicación de un ataque grave al corazón y se asocia a una mortalidad de aproximadamente la mitad de los casos
  • La combinación de esta nueva herramienta con los métodos existentes permite una toma de decisiones más precisa y personalizada para cada paciente
  • La investigación la lideran el Dr. Antoni Bayés en Germans Trias y la Unidad de Proteómica del CRG y la UPF, dirigida por el Dr. Eduard Sabidó

Un trabajo liderado por el Hospital y el Instituto de Investigación Germans Trias i Pujol (IGTP) caracteriza y estudia una nueva cohorte de pacientes de choque cardiogénico para ayudar a predecir el riesgo de sufrir esta complicación, poco habitual pero fatal, del infarto. Es el primer estudio molecular de predicción de riesgo descrito por esta enfermedad, se ha basado en el análisis proteómico que ha permitido descubrir biomarcadores y validar su uso en la toma de decisiones sobre los pacientes. El nuevo método, combinado con los existentes, promueve tratamientos más precisos. El conocimiento, además, se ha patentado y están trabajando para facilitar su traslado a técnicas inmunológicas de uso extendido para el diagnóstico clínico, como ELISA.

El objetivo del estudio era obtener un método fiable para predecir qué pacientes de los que han sufrido choque cardiogénico después de un ataque al corazón tienen más riesgo de no sobrevivirlo. El choque cardiogénico es una posible complicación del infarto severo en que, súbitamente, el corazón es incapaz de mantener el flujo sanguíneo necesario. No se da en todos los casos de ataque al corazón, pero es fatal si no se detecta y trata rápidamente. En este caso, el descubrimiento de cuatro proteínas que sirven de biomarcador son una nueva herramienta que, sumada a las existentes, permite anticipar con más precisión la complicación.

El grupo que lidera el Dr. Antoni Bayés-Genís en el Hospital e Instituto de Investigación Germans Trias i Pujol (investigadores CIBER Cardiovascular), y el Dr. Eduard Sabidó de la Unidad de Proteómica (nodo del ICTS OmicsTech y miembro de la red ProteoRed-ISCIII) del Centro de Regulación Genómica (CRG) y la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificado 4 proteínas (entre las más de 2.600 analizadas) que identifican los pacientes con choque cardiogénico y mal pronóstico vital. El trabajo se ha publicado en el European Heart Journal, la primera revista del ámbito cardiovascular.

“El artículo muestra el complejo trabajo de recolección de muestras que hemos llevado a cabo para la cohorte Barcelona Discovery, siguiendo criterios estrictos y estándares que nos ha permitido utilizarlas para desarrollar un ensayo in vitro en biopsia líquida para prevenir la muerte en pacientes con choque cardiogénico”, explica el Dr. Bayés. “Este tipo de complicación, detectada a tiempo, se puede tratar de forma específica para restaurar el flujo sanguíneo. El conocimiento que nos proporciona esta nueva herramienta nos ayudará a decidir sobre cual es la mejor opción terapéutica en cada caso particular”, concreta.

El ensayo se ha llamado CS4P y está formado por estas 4 proteínas, descubiertas mediante el uso de espectrometría de masas. “Hemos utilizado una combinación de cromatografía líquida y espectrometría de masas para cuantificar las proteínas que son presentes en las muestras de la cohorte. Es el primer estudio molecular de predicción de riesgo descrito para esta enfermedad, y el ensayo se ha podido transferir a ELISA y se ha validado en una cohorte de referencia europea”, añade Sabidó.

Por primera vez se ha utilizado un enfoque integral de proteómica cuantitativa combinada con proteómica dirigida a descubrir biomarcadores y validar su uso com herramienta para evaluar el riesgo en pacientes con esta condición, el nivel de las cuatro proteínas escogidas se ha comparado con dos métodos de evaluación actuales. “Hemos descubierto que el nuevo método complementa los existentes y los hace mucho más sólidos”, puntualiza Bayés.

El trabajo de proteómica también ha proporcionado información valiosa sobre los mecanismos que provocan el choque cardiogénico, así como el fallo de otros órganos en pacientes críticos. Es decir, que podrían ser biomarcadores válidos para otros tipos de fallo. Hay muchas posibilidades de ampliar el uso de biomarcadores de proteínas en enfermos graves mediante técnicas similares.

Uno de los próximos pasos es refinar el uso de los ensayos ELISA para el uso clínico. También se ha presentado una patente para el uso del modelo de estratificación del riesgo del choque cardiovascular CS4P para el IGTP, el CRG y la UPF.

Para más información:  Gloria  Lligadas, Directora de Comunicación y RRPP, Centro de Regulación Genómica (CRG) –   gloria.lligadas@crg.eu  – Tel. +34 933160153 – Móvil +34608550788  

Referencia:  Ferran Rueda Eva Borràs Cosme García-García Oriol Iborra-Egea Elena Revuelta-LópezVeli-Pekka Harjola Germán Cediel Johan Lassus Tuukka TarvasmäkiAlexandre Mebazaa ... Protein-based cardiogenic shock patient classifier. European Heart Journal, ehz294, https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehz294. Published: 17 June 2019 

Información sobre la financiación de este estudio:  La Unidad de Proteómica CRG/UPF forma parte de la Infraestructura Científica y Tecnológica Singular 'Omics Technologies' (ICTS Omics Tech) y es miembro del consorcio ProteoRed PRB3 que recibe el apoyo de la ayuda PT17/0019 del PE I+D+i 2013-2016 del Instituto de Salud Carlos III y FEDER. Reconocemos el apoyo del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades , "Centro de Excelencia Severo Ochoa 2013-2017", y la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2017SGR595). 


EN CATALÀ

Desenvolupen una nova eina que permet adequar el tractament per als pacients amb xoc cardiogènic

  • El xoc cardiogènic és una possible complicació d’un atac de cor greu i s’associa a una mortalitat d’aproximadament la meitat dels casos
  • La combinació d’aquesta nova eina amb els mètodes existents permet una presa de decisions més precisa i personalitzada per a cada pacient
  • La recerca la lideren el Dr. Antoni Bayés a Germans Trias i la Unitat de Proteòmica del CRG i la UPF, dirigida pel Dr. Eduard Sabidó

Un treball liderat per l’Hospital i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) caracteritza i estudia una nova cohort de pacients de xoc cardiogènic per ajudar a predir el risc de patir aquesta complicació, poc habitual però fatal, de l’atac de cor. És el primer estudi molecular de predicció de risc descrit per aquesta malaltia, s’ha basat en l’anàlisi proteòmica que ha permès descobrir biomarcadors i validar-ne el seu ús en la presa de decisions sobre els pacients. El nou mètode, combinat amb els existents, promou tractaments més precisos. El coneixement, a més, ha estat patentat i estan treballant per facilitar-ne el trasllat a tècniques immunològiques d’ús estès per al diagnòstic clínic, com ELISA.

L’objectiu de l’estudi era obtenir un mètode fiable per predir quins pacients dels que han patit xoc cardiogènic després d’un atac de cor tenen més risc de no sobreviure’l. El xoc cardiogènic és una possible complicació de l’atac de cor sever en què, de cop, el cor és incapaç de mantenir el flux sanguini necessari. No tothom que té un atac de cor en pateix, però és fatal si no es detecta i es tracta ràpid. En aquet cas, la troballa de quatre proteïnes que serveixen de biomarcador són una nova eina que, sumada a les existents, permet anticipar amb més precisió la complicació.

El grup que lidera el Dr. Antoni Bayés-Genís a l’Hospital i Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (investigadors CIBER Cardiovascular), i el Dr. Eduard Sabidó de la Unitat de Proteòmica (node de l’ICTS OmicsTech i membre de la xarxa ProteoRed-ISCIII) del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat 4 proteïnes (d’entre les més de 2.600 analitzades) que identifiquen els pacients amb xoc cardiogènic i mal pronòstic vital. El treball ha estat publicat a l’European Heart Journal, la primera revista de l’àmbit cardiovascular.

“L’article mostra la feina complexa que hem dut a terme en la recol·lecció de mostres per la cohort Barcelona Discovery, seguint criteris estrictes i estàndards, que ens ha permès utilitzar-les per desenvolupar un assaig in vitro en biòpsia líquida per prevenir la mort en pacients amb xoc cardiogènic”, explica el Dr. Bayés. “Aquest tipus de complicació, detectada a temps, es pot tractar de forma específica per restaurar el flux sanguini. El coneixement que ens proporciona aquesta nova eina ens ajudarà a decidir sobre quina és la millor opció terapèutica en cada cas particular”, concreta.

L’assaig s’ha anomenat CS4P i està format per 4 proteïnes descobertes mitjançant l’ús d’espectrometria de masses. “Hem utilitzat una combinació de cromatografia líquida i espectrometria de masses per quantificar les proteïnes que són presents a les mostres de la cohort. És el primer estudi molecular de predicció de risc descrit per aquesta malaltia i l’assaig s’ha pogut transferir a ELISA i s’ha validat en una cohort de referència europea”, afegeix Sabidó.

Per primera vegada s’ha utilitzat un enfocament integral de proteòmica quantitativa combinat amb proteòmica dirigida a descobrir biomarcadors i validar-ne el seu ús com a eina per avaluar el risc en pacients amb aquesta condició. El nivell de les quatre proteïnes escollides s’ha comparat amb dos mètodes d’avaluació actuals. “Hem descobert que el nou mètode complementa els mètodes existents i els fa molt més sòlids”, puntualitza Bayés.

El treball de proteòmica també ha proporcionat informació valuosa sobre els mecanismes que provoquen el xoc cardiogènic, així com la fallada d’altres òrgans en pacients crítics. És a dir que podrien ser biomarcadors vàlids per altres tipus de xoc. Hi ha moltes possibilitats d’ampliar l’ús de biomarcadors de proteïnes en malalts greus mitjançant tècniques similars.

Un dels propers passos és refinar l’ús dels assajos ELISA per a ús clínic. També s’ha presentat una patent per a l’ús del model d’estratificació del risc de xoc cardiovascular CS4P per l’IGTP, el CRG i la UPF.

Para a més informació i entrevistes, si us plau contacteu a:  Glòria Lligadas, Directora de Comunicació i Relacions Públiques, Centre de Regulació Genòmica (CRG) -  gloria.lligadas@crg.eu  – Tel. +34 93 316 01 53 – Mòbil +34 608 550 788   

Referència:  Ferran Rueda Eva Borràs Cosme García-García Oriol Iborra-Egea Elena Revuelta-LópezVeli-Pekka Harjola Germán Cediel Johan Lassus Tuukka TarvasmäkiAlexandre Mebazaa ... Protein-based cardiogenic shock patient classifier. European Heart Journal, ehz294, https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehz294. Published: 17 June 2019 

Informació sobre finançament d’aquests estudi:  La Unitat de Proteòmica CRG/UPF forma part de la Infraestructura Científica i Tecnològica Singular 'Omics Technologies' (ICTS Omics Tech) i és membre del consorci ProteoRed PRB3 que rep el suport de l'ajut PT17/0019 del PE I+D+i 2013-2016 de l'Instituto de Salud Carlos III y FEDER. Reconeixem el suport del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades , "Centro de Excelencia Severo Ochoa 2013-2017", o la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (2017SGR595).