Ciència ciutadana
Què és la ciència ciutadana?
L'Oxford English Dictionary defineix la ciència ciutadana com “el treball científic dut a terme [1] pel públic general, sovint en col·laboració o sota la direcció de professionals de la ciència i d’institucions científiques”. De fet, la literatura científica recull diferents definicions i interpretacions del terme, que sovint depenen del context. El Termcat, Centre de Terminologia, la defineix com "recerca científica en què participen activament persones que no tenen una relació professional amb la ciència, generalment sota la supervisió de científics professionals o d'institucions." La ciència ciutadana pot variar segons el camp de recerca i presentar processos de disseny, nivells de participació i pràctiques de compromís diferents. Inclou enfocaments impulsats des de dalt pels investigadors i pràctiques impulsades des de baix per la comunitat.
En un sentit ampli, la ciència ciutadana s'entén com “un terme ‘paraigua’ per descriure una sèrie de formes de participació de la ciutadania en la ciència que tenen en comú dos trets principals: (1) els ciutadans participen activament en la recerca, en col·laboració amb científics o professionals; i (2) donen lloc a un resultat genuí, com ara un nou coneixement científic, una acció de conservació o un canvi de polítiques” (European Citizen Science Association, ECSA). Per tal de garantir bones pràctiques, l'ECSA proposa els 10 principis d’una bona ciència ciutadana, una declaració desenvolupada pel grup de treball “Sharing best practice and building capacity” (“Compartir les millors pràctiques i crear capacitat”), que està liderat pel Museu d'Història Natural de Londres i compta amb la participació de molts membres de l'ECSA.
En aquest context, el terme “ciutadans” té un significat ampli i fa referència a persones que posseeixen un ventall variat de coneixements i habilitats i que poden tenir o no una educació científica formal. En contraposició, els “científics” han rebut una educació acadèmica formal en l'àmbit específic de recerca amb el qual es relaciona el projecte de ciència ciutadana i treballen a la universitat o en altres institucions de recerca.
Hi ha diverses maneres d'implicar els ciutadans en projectes de ciència ciutadana: des de projectes contributius, en què els participants, principalment, recullen o analitzen dades, fins a projectes de cocreació, en què els científics i els participants o comunitats treballen en col·laboració (almenys alguns dels participants voluntaris estan implicats en totes o en la majoria de les fases del procés científic). El nivell d'implicació dels participants depèn de la naturalesa i dels objectius del projecte de recerca, i tots els nivells d'implicació són igualment vàlids.
Per què ciència ciutadana?
Els darrers anys hi ha hagut un nombre creixent de projectes relacionats amb diverses disciplines i camps d’estudi que s'han abordat des de la ciència ciutadana. Atès que hi ha diversos canals o formats a través dels quals es pot implicar la ciutadania en un projecte de recerca, com ara videojocs, qüestionaris, cocreacions, apps, etc., és fàcil incloure persones ‘no científiques’ en les diverses etapes del procés. La ciència ciutadana també compta amb un important suport de diversos organismes de finançament i està reconeguda com una eina amb la capacitat d'aconseguir un impacte social durador i de promoure la recerca d'excel·lència. Per exemple, el programa marc Horizon Europe assenyala la ciència ciutadana com una pràctica destacada dins el conjunt d'eines de la Ciència Oberta i fomenta el codisseny i la cocreació en tots els projectes.
La ciència ciutadana afavoreix la ciència oberta
Tant la ciència ciutadana com la ciència oberta faciliten la transferència de coneixement entre ciència i societat per estimular la innovació. D'una banda, la participació ciutadana en la ciència fa créixer la implicació i l’alfabetització científica; de l'altra, la ciència ciutadana i la ciència oberta, en les quals diferents tipus de coneixements i experiència contribueixen a donar forma a investigacions que seria impossible fer d'una altra manera, poden capacitar els científics per abordar millor les necessitats de la societat.
Ciència ciutadana al CRG
La ciència ciutadana és una metodologia de recerca emergent i engrescadora que es pot adaptar i aplicar a les necessitats específiques d'un projecte científic. Per impulsar l’adopció d'aquesta metodologia, el CRG ofereix els recursos de suport següents:
Punt de Contacte de Ciència Ciutadana
El Punt de Contacte de Ciència Ciutadana del CRG proporciona informació i recursos als científics del Centre interessats en aquesta metodologia, des de pàgines web i documents interns i externs relacionats fins a informació sobre convocatòries de finançament i sobre agents clau amb qui contactar.
Més concretament, el Punt de Contacte de Ciència Ciutadana del CRG s’encarrega de:
- Proporcionar informació i recursos d'interès sobre el concepte de ciència ciutadana i sobre els requisits que implica com a metodologia de recerca.
- Proporcionar informació sobre el suport i els recursos que pot aportar el CRG per adoptar la ciència ciutadana en els projectes de recerca.
- Proporcionar informació sobre convocatòries de finançament de projectes de ciència ciutadana en els àmbits nacional i europeu.
- Suggerir agents clau amb qui contactar per començar a elaborar la proposta de recerca amb un enfocament de ciència ciutadana, des de gestors de projectes científics i especialistes en subvencions fins a grups d'interès externs.
La missió del Punt de Contacte de Ciència Ciutadana del CRG és proporcionar informació general i contactes a qualsevol investigador que vulgui desenvolupar un projecte amb una dimensió de ciència ciutadana. El Punt de contacte també proporciona orientacions generals a l'hora d'explorar si un projecte de recerca té la idoneïtat i el potencial necessaris per implicar els ciutadans o altres grups d’interès rellevants.
Podeu contactar amb Carmen Melatti, del Punt de Contacte de Ciència Ciutadana del CRG, enviant un correu electrònic a citizenscience@crg.eu.
Directrius
Les Directrius de Ciència Ciutadana del CRG tenen com a objectiu proporcionar orientació i suport als investigadors i gestors de recerca del Centre que es plantegin fer servir la ciència ciutadana per dur a terme un projecte. Les Directrius ajuden a decidir si la ciència ciutadana serà útil per al projecte, adverteixen sobre aspectes crítics, donen consells per a l'èxit del projecte i ajuden a triar el tipus d'enfocament de ciència ciutadana més adequat per al cas concret, ja que no tots els enfocaments són adequats per a totes les situacions.
Podeu consultar les Directrius de Ciència Ciutadana del CRG (en anglès) a la secció 'Policies & Guidelines' de la Intranet, enllaç a les Directrius aquí.
Avaluació de la recerca
La ciència ciutadana té un impacte social important: reconeix el valor de les persones, empodera la societat, diversifica la ciència i la recerca, genera confiança en la ciència i dona suport a les polítiques basades en evidències. Per aquesta raó, el CRG té previst incorporar el reconeixement de l'impacte (social) de la ciència ciutadana en els processos d'avaluació interna.
Projectes anteriors de ciència ciutadana al CRG
El CRG ha dut a terme una breu però reeixida sèrie de campanyes de ciència ciutadana. Hem dissenyat, desenvolupat i implementat dos projectes destacats: el joc per a telèfon mòbil Genigma i el projecte de microbioma de boca “Saca la lengua”.
Genigma és un joc per a telèfon mòbil que té com a objectiu cartografiar el genoma d'una línia de càncer de manera col·laborativa. Aquest projecte, creat conjuntament amb els ciutadans, és un experiment que pertany al projecte ORION Open Science, finançat per la UE. Ha servit per a iniciar en els conceptes de ciència ciutadana investigadors que volien explorar aquesta metodologia per primera vegada, els quals han comptat amb la guia d’un facilitador en totes les fases del projecte.
El joc té per objectiu construir mapes de referència per entendre les parts del genoma humà que tenen un paper fonamental en el creixement i el desenvolupament del càncer. Es va elaborar de manera col·laborativa des de l’inici, amb tres esdeveniments de cocreació que van servir per assentar les bases del projecte, seguits d’una fase de prova. Dos anys abans que el joc sortís a la llum, van participar en el seu desenvolupament més de 500 persones. A banda dels resultats científics que s'obtindran gràcies a aquest joc, la interacció amb diferents persones i l'ús de metodologies participatives han beneficiat els membres de l'equip que duia a terme el projecte, que han tingut l'oportunitat de sortir de la seva zona de confort. Des que es va llançar el joc el gener de 2022 fins que es va tancar l'octubre del mateix any, es van recollir gairebé 700.000 dades per cartografiar el genoma del càncer de mama.
“Saca la lengua” és una aproximació diferent a la ciència ciutadana. El seu objectiu era estudiar el microbioma de la boca i la seva possible relació amb les nostres característiques ambientals i el nostre estil de vida. El projecte va durar quatre anys (2015-2018) i va tenir un abast considerable a tot Espanya, amb més de 7.000 participants entre estudiants i pacients. Va donar lloc a quatre articles de recerca, i a un cinquè que actualment es troba en revisió. Tots els participants van rebre una instantània de la composició del seu microbioma i un breu resum dels resultats generals del projecte. Les contribucions dels ciutadans a la hipòtesi van ser clau per a l'èxit del projecte, al qual van aportar idees noves que els científics no s’havien plantejat. El projecte va donar com a resultat la cocreació i el codesenvolupament d'un joc a partir dels resultats obtinguts en la recerca. Això ens va ajudar a compartir els resultats amb un públic més ampli i divers en un format diferent. El projecte va ser una iniciativa del CRG juntament amb la Fundació “la Caixa”.
Més informació i enllaços d'interès
- Recursos del projecte TIME4C, finançat per la UE
- Webinars organitzats pel projecte TIME4C, finançat per la UE
- Xerrada informativa sobre ciència ciutadana per Mar Escarrabill, de Science for Change, impartida al CRG PhD Course 2023
- European Citizen Science Association
- EU-Citizen.Science, una plataforma per compartir projectes de ciència ciutadana, recursos, eines, formació, etc.
- Fundación ibercivis, fundació privada que realitza, promou i visibilitza la ciència ciutadana
- Citizen science toolkit
Referències