RECERCA AL CRG

RECERCA AL CRG

Alteracions en el procés de formació de la pell

Investigador Principal: Vivek Malhotra

1 Introducció: de què tracta?
El col·lagen VII és una proteïna de grans dimensions secretada per les cèl·lules de formació de la pell. Un cop secretades, s’uneixen entre elles per formar estructures en espiral que són necessàries per a la fixació de la dermis a l’epidermis i, per tant, per a la formació de la pell.

2 Problema: quins límits ens planteja en l’actualitat?
Els pacients amb mutacions en el gen del col·lagen VII presenten ampolles a la pell i les membranes mucoses (Epidermolysis Bullosa) que, en l’actualitat, no tenen cura.

3 Solució: com volem millorar-ho?
Hem trobat el primer receptor intracel·lular específic per a la secreció de col·lagen VII. Es tracta d’una troballa molt important per a comprendre com les proteïnes de grans dimensions en general, com el col·lagen, són secretades.

4 Impacte: quin impacte tindrà per a la societat?
El nostre descobriment també és important per comprendre el paper que la secreció regulada de col·lagen VII juga en la biogènesi de la pell, el que suposa un renovat potencial per investigar tractaments innovadors per a les malalties col·lectivament anomenades Epidermolysis Bullosa.

Un pas endavant en la regeneració neuronal del teixit de la retina

Investigadora Principal: Pia Cosma

1 Introducció: de què tracta?
Actualment existeixen diferents línies de recerca que exploren la possibilitat de regenerar els teixits malmesos mitjançat la reprogramació de cèl·lules mare. Un d’aquests mecanismes és la reprogramació a través de la fusió cel·lular. Des de que s’obtingueren les primeres cèl·lules mare embrionàries en laboratori al 1998, científics de tot el món han intentat utilitzar-les per regenerar òrgans i teixits malalts. Tot i això, la recerca ha resultat més difícil del que es va preveure i els resultats fins ara havien estat escassos.

2 Problema: quins límits ens planteja en l’actualitat?

Quan es deteriora el teixit de la retina, això afecta greument a la qualitat de vida de les persones, ja que la majoria té greus problemes de visió i en un elevat percentatge causa de ceguesa. La retina és un teixit fàcilment accessible per als científics i té una resposta immunitària molt dèbil contra les cèl·lules trasplantades i, per això, s’escollí per a l’estudi.

3 Solució: com volem millorar-ho?
Utilitzant un tipus diferent de cèl·lules mare, obtingudes de la medul·la òssia, s’ha aconseguit regenerar la retina en ratolins. El fet que cada individu disposi de dos ulls facilita avaluar l’eficàcia i la seguretat de la teràpia tractant només un sol ull i comparant el que succeeix en els dos.

4 Impacte: quin impacte tindrà per a la societat?
Les cèl·lules mare obtingudes de la medul·la òssia es poden fusionar amb d’altres cèl·lules, en aquest cas amb les neurones de la retina, i regenerar el teixit malmès. L’objectiu últim seria aconseguir que aquest avenç s’assagi en pacients per a tractar algunes de les causes més comuns de ceguesa, com ara el glaucoma, la retinopatia diabètica, retinosi pigmentària, etc. El descobriment es realitzà en ratolins i el proper pas serà assajar-lo en porcs i, finalment, podria passar-se a assajos amb persones. Per a aconseguir-ho, s’ha patentat el descobriment i s’ha establert una aliança amb Ferrer Internacional, per desenvolupar un medicament basat en aquesta tècnica. Si tot va bé, s’espera poder començar els assajos de la teràpia en pacients a finals de 2015.

Com comprendre les causes de l’envelliment i de les malalties relaciones amb l’edat

Investigador Principal: Bill Keyes

1 Introducció: de què tracta?
Les raons per les quals envellim encara són desconegudes. Tanmateix, l’envelliment afecta a tothom i està causat per un declivi general dels teixits i de les funcions del nostre cos. A més, l’envelliment està vinculat a un risc exponencial de patir trastorns i malalties. Per això, i per millorar els problemes de salut que apareixen amb l’edat, primer hem de comprendre les causes de l’envelliment. Això ens ajudarà no només a millorar la salut de la gent gran, sinó també a comprendre per què algunes malalties com el càncer es donen més en persones grans.

2 Problema: quins límits ens planteja en l’actualitat?
Petites poblacions de cèl·lules mare s’encarreguen del manteniment de cada teixit del nostre cos. Aquestes cèl·lules altament especialitzades responen a l’estrès i als danys per mantenir la funció normal dels teixits i, alhora, mantenir el teixit en bon estat. La pell és un exemple perfecte d’aquest tipus de teixits, ja que conté algunes de les cèl·lules mare més ben caracteritzades que funcionen per protegir els danys, promoure la reparació de les ferides i mantenir el funcionament normal de la pell.

Recentment, hem descobert per primer cop, que la funció de les cèl·lules mare de la pell disminueix amb l’edat. Les cèl·lules mare més velles de la pell no poden créixer i mantenir el teixit correctament, i això és probablement una significativa causa d’envelliment.

3 Solució: com volem millorar-ho?
Ara estem intentant comprendre per què aquestes cèl·lules mare deixen de funcionar correctament amb l’edat i veure si els podem retornar la seva funció normal. Per a aconseguir-ho, estem realitzant un perfil molecular detallat de les cèl·lules mare joves i de les més adultes per, d’aquesta manera, identificar com canvien amb l’edat.

4 Impacte: quin impacte tindrà per a la societat?
Quan comprenguem les raons per les quals aquestes cèl·lules mare no funcionen amb l’edat, esperem poder identificar noves formes de restaurar la funció sana i normal a un teixit envellit, i així millorar la salut en general.

A la recerca de noves teràpies per al càncer del pulmó

Investigador Principal: Juan Valcárcel

1 Introducció: de què tracta?
S’ha identificat una fase reguladora clau en el control de la proliferació cel·lular en el càncer del pulmó.

2 Problema: quins límits ens planteja en l’actualitat?
Aquesta fase consisteix en un interruptor entre dos productes genètics alternatius del gen anomenat NUMB, que es generen mitjançant el procés d’splicing d’ARN alternatiu. Depenent de la direcció de l’interruptor, les cèl·lules o bé proliferen de manera activa o bé s’atura el seu procés de divisió. Cal destacar que les mutacions usualment identificades en adenocarcinomes de pulmó afecten l’splicing alternatiu d’aquest gen i promouen que l’interruptor causi la multiplicació cel·lular.

3 Solució: com volem millorar-ho?
A través de la modulació d’aquesta fase reguladora, la proliferació de les cèl·lules cancerígenes de pulmó produïdes mitjançant el cultiu cel·lular o com a xenoempelt(*) de ratolí es pot augmentar o inhibir emprant oligonucleòtids modificats.

(*) Empelt que procedeix d’un donant pertanyent a una espècie distinta de la del receptor.

4 Impacte: quin impacte tindrà per a la societat?
Aquesta nova classe de moduladors de l’splicing alternatiu s’usa actualment en assajos clínics per abordar d’altres gens per al tractament de l’atròfia muscular espinal. En aquests moments estem treballant per generar un coneixement detallats dels mecanismes moleculars subjacents a aquest interruptor de l’splicing alternatiu, amb l’objectiu de generar reactius millorats amb potencial terapèutic.